La meva sensació davant aquesta assignatura que comencem és d'expectació, encara que avui, com que ja hem fet dues classe amb Iñaki, estic menys incòmode perquè ja hem romput el gel i és diferent.
La sensació que vaig tenir el primer dia era de pensar: a veure quants de treballs haurem de fer i quantes hores haurem de dedicar a aquesta nova assignatura i com serà el professor (si serà proper o llunyà), però la veritat és que segons ens parla el professor, es veu que és una assignatura fàcil de dur, de comprendre i sobre tot de sentir, i penso que m'agradarà moltíssim perquè crec que puc aprendre molt d'ella, ja que com he dit en l'anterior entrada, m'agrada molt autoanalitzar-me i mirar com evoluciona la societat.
No es tractava aquesta primera setmana de tenir una emoció de por, ni tampoc d'alegria, simplement era de curiositat, i, com he dit abans, d'expectació, m'imagino que com li passa a tothom, sempre estem nerviosos davant una situació nova, quan has de conèixer una cosa nova i sobre tot, quan has de conèixer a altre persona de la qual no saps res.
Però he de dir que el professor, ja des del primer dia, va a llevar-me aquest nerviosisme, per la forma que té de parlar i d'expressar-se, amb calma i deixant els missatges que ens vol donar, molt clars.
El que si que puc dir és que no vaig tenir cap manifestació física al meu cos, o al menys, jo no la recordo.
En quant al quadre d'emocions, no sabria molt bé amb quina emoció podria relacionar el primer dia d'aquesta assignatura, però de les tres, a aquella que més m'aprop és la de sorpresa, ambigüetat o com he dit anteriorment, d'expectació.
Per acabar, el que sí que vull deixar clar és que totes aquestes emocions s'han anat per donar pas a una sensació d'alegria perquè aquesta assinatura em fa sentir bé, alegre, no he sortit cap dels dos dies de classe amb desànim, i això és, al menys per a jo, molt important.
No hay comentarios:
Publicar un comentario