Imaginar un estat emocional que entri en la definició d'emoció.

Hi ha una entrada al meu blog que es diu "tornar a la realitat", en la qual parlo de la tristesa. 

Doncs, aquest estat emocional, ni tan sols m'ho he d'imaginar, sinó que com vaig dir en aquella entrada, és el que jo sento (encara que com que va passant el temps, amb menys intensitat) en aquests moments. 

Ens diu la definició d'emoció posada en comú entre tota la classe: "que és un estat provocat per una reacció intensa i puntual a uns estímuls que poden ser interns o externs, reals o imaginaris, que provoca canvis somàtics". 

Així doncs, l'estat emocional, com he dit abans, que encaixa en aquesta definició, per a mi és la tristesa.

Tristesa per la llunyania dels meus pares i els records que tinc d'aquest últim viatje a Madrid ( estímuls interns) i totes les reaccions que se'n deriven tant a la meva ment (nostàlgia) com al meu cos (plorar).
Amb el pas del temps aquesta tristesa, va minvant i les reaccions es tornen més fàcils de dur, o sigui que són puntuals i a la mateixa vegada, són intenses quan les sofreixo, tan mateix, com vàrem dir a classe, ens produeixen canvis en l'estat d'ànim però aquests canvis no s'allarguen en el temps, sinó que són puntuals, en moments determinats de la vida diària.