Encara que hem aprés a classe que hi ha cinc emocions primàries: l'amor, la por, la ràbia, la tristesa i l'alegria i que l'amor és l'emoció mare de totes elles, per a jo, personalment, i segur que per a molta gent, l'amor és l'emoció primària i com diu el títol d'aquesta entrada, és aquella que ens ajuda a preservar l'espècie.
Per a jo, de l'amor se'n deriva tot, perquè per amor pots sentir ràbia, ira, por, tristesa, alegria i un sinfín més de sentiments i emocions totes elles trobades i enfrontades en ocasions a la mateixa vegada.
Pots sentir, des del meu punt de vista, amor de diferents formes: cap a una persona, amor per la família, per un animal al que estimes de manera incondicional i darrere aquest amor, pot sentir por a perdre-los, o alegria perquè has tingut una bona notícia o perquè et sents estimat, o ràbia perquè penses que no dones a algú allò que es mereix, i tristesa per la pèrdua d'un ésser estimat.
En definitiva, si ho pensem bé, totes les emocions ens ajuden a preservar l'espècie, o al menys això penso jo, no puc deixar de banda cap d'elles perquè totes formen part de la nostra vida.
Hi ha una part de la lectura de l'alquímia de les emocions, a la part de l'amor, que ens diu que l'amor pot ser immadur, si ens dobleguem cap a altre persona. Hi ha vegades que és veritat que la persona que tenim al costat ens vol canviar tant que al final terminem sent una persona totalment diferent d'allò que varem ser per tal d'agradar a aquella persona, sense adonar-nos que al cap i a la fi, perdrem la nostra esència, la nostra forma de ser.
Aquesta darrera reflexió m'ha passat a mi quan era més jove i ara m'adono que la persona que estigui al meu costat m'ha d'estimar tal i com jo sóc. Sí que és veritat que podem canviar una mica per fer la vida més fàcil a aquells que ens envolten, però sempre sense perdre la nostra esència, perquè sinó...qui seríem? nosaltres o allò que la resta vol que siguem?
No hay comentarios:
Publicar un comentario