Activitat 10. El període d'adaptació. Diapositives 2 i 13.

Les 4 preguntes que se’ns plantegen a la diapositiva número 2 són les següents:

   Ø     Perquè és un dels moments crucials i estratègics?

Ø   Perquè s’inverteixen una gran quantitat d’energies?

Ø   Podem establir regles de funcionament per a aquest període?

Ø   Què és allò que no hauríem de fer mai?

En lloc de contestar-les una per una, he pensat que les puc contestar totes a la mateixa vegada tot seguint un ordre lògic.

El període d’adaptació és un moment crucial perquè suposa una ruptura d’allò que els nadons i els nens han viscut fins aquell moment. Dit d’una altra manera, si ho pensem bé, el nadó ha estat des de què ha nascut amb la seva mare i la seva família, per tant, ha anat creant uns vincles especials, que, a l’hora d’incorporar-se a l’escola, haurà de compartir amb nous vincles que anirà creant al llarg de la seva vida. Per tant, és molt important aquest període d’adaptació ja que no només el nen ho pot passar malament sinó també la seva família i com no, l’escola, que és on s’incorporarà el nen per viure nous moments de la seva vida.

Es per tot això pel que considero que és un moment crucial, però també trobem altres motius molt significatius com ara: es produeixen canvis en els costums dels infants i les famílies, és necessari una reestructuració i reorganització familiar, etc i això duu implícit, i amb això contesto a la pregunta número dos, invertir una gran quantitat d’energies, en primer per part del nen però també per part de la família, de l’escola i per a nosaltres com a mestres.

En aquest sentit, nosaltres com a mestres, el que hem de fer és donar tant a la família com al nen tota la confiança del món, és  a dir, que sentin que poden confiar en nosaltres i que estem al seu costat per ajudar-los en tot allò que ens necessitin.

Així també hem d’anar construint relacions positives amb les famílies i ser els més clars possibles. Per tant, el que mai haurem de fer és mentir-los, ni a les famílies, ni per suposat, al nen. A aquest hem de dir-li sempre la veritat i anar-li contant el procés que duu aquest període perquè tingui tot clar i no arribi a conclusions que poden fer que l’infant tingui por a anar a l’escola.

Per últim, i en quant a les regles de funcionament d’aquest període, com vàrem donar a classe, sí que són possibles establir-les, ja que per exemple, hem de crear en els pares sentiments de seguretat, és a dir, que sentin que els  seus fills estaran bé a l’escola amb nosaltres.

Per altra banda i en quant a aquestes regles, he de dir que no seran mai tancades, sinó obertes a qualsevol suggeriment, i a més, seguirem unes pautes, uns objectius, una metodologia, etc, perquè els pares i tothom tinguin clar en tot moment en què consisteix el període d’adaptació.

Pel que fa  a la diapositiva número 13, tracta d'un dibuix  en el qual un home pregunta a una dona en què treballa i aquesta li contesta que és animadora, actriu, mestra, mare, psicòleg, etc...

 I se’ns diu que, després de llegir el text, hem de respondre a la següent pregunta:

 L’educadora es va equivocar o va fer bé donant-li aquesta resposta?

Òbviament la mestra no dóna la resposta encertada, ja que hauria d’haver respost que la seva professió és la de mestra i no tot això que ella diu.

Però, què passa en l’actualitat?

Segons podem veure als mitjans de comunicació, si fem entrevistes a mestres, això és el que ens contestaran, encara que estigui malament contestat, tots ells, ja que és així com es senten. Hem arribat a un punt en què el mestre ha de fer totes aquestes funcions, ja sigui per els retalls que hi ha a educació, ja sigui pel que sigui, el cas és que avui dia penso que es demana massa als mestres, tant per part de les famílies com per part de les escoles.

Ara bé, no estic d’acord amb la contestació ja que el dia que jo sigui mestre, no seré ni psicòleg, ni per suposat, pare o mare, ja que aquests rols pertoquen als que pertoquen i no a nosaltres.

Per tant, per acabar, el que nosaltres sí que podem fer és que si veiem qualsevol tipus de problema en quant al nen, sí que podrem parlar amb les famílies, o derivar aquell problema a especialistes, ja que nosaltres som el primer contacte del nen amb l’escola i la família però hem de tenir clar que hem estudiat Educació Infantil i com a tal, tenim un paper molt important que fer i no hem de mesclar-los.