Pensant en els altres

Aquest és un vídeo que vàrem veure en altra assignatura i que em sembla que ens fa un fidel reflex del que són les emocions i com les podem compartir perquè entre tothom ens donem ànims quan més els necessitem.

 Es tracta d'un professor del Japon que fa que els nens recapacitin sobre allò que fan i que parlin de les seves emocions amb la resta dels companys.

 Així, d'aquesta manera, una nena que per exemple mai havia parlat de la mort del seu pare, o una altra que mai havia parlat de la mort del seu avi, en escoltar a un altre company la seva tristor per la mort d'un familiar seu, com que empatitzen amb el seu company i es senten lliures per poder parlar dels seus sentiments i de com varen passar aquells dies de tanta tristor.

 Per altra banda, entre altres esdeveniments que es relaten al vídeo, trobem com un nen que es comporta de manera dolenta a classe i se'l castiga per això, tots els companys se solidaritzen amb ell i arriben a una solució amb el mestre. M'explico millor: entre tots els nens havien fet un vaixell per provar a la piscina del col·legi, sense l'ajuda del mestre, i quan aquell nen es va a comportar malament, el mestre decideix que no pot jugar amb el vaixell que havia fet amb els seus companys. Però tots els infants es posen de la part del seu company i li diuen al professor que és veritat que s'ha comportat malament però que el vaixell és una cosa que han fet entre ells i que no els sembla correcte que no pugui jugar el seu company amb ells, ja que en aquest cas el mestre no ha fet res en quant a l'activitat i per tant no té dret a no deixar al seu company a jugar a la piscina.

 Per tant, podem veure com tots els nens s'uneixen, parlen amb el mestre i entre tots decideixen que jugaran amb el vaixell a la piscina, tot afirmant el nen que s'havia comportat malament que no ho tornaria a fer.

 En definitiva el que ens monstra el vídeo és a un mestre a qui li agrada que els seus alumnes comparteixin les seves emocions, que les parlin, que les sofreixin entre ells mateixos i que trobin solucions entre tots junts.

 Per últim, he de dir que és apassionant el final del vídeo ja que a un dels alumnes se'l mor el pare, no torna a classe durant uns dies, i els companys decideixen fer-li un petit homenatge perquè no estigui tant trist i al pati del col·legi, en lletra ben gran, posen un missatge per a que el seu pare ho pugui veure des del cel.

 Simplement...meravellós!