Activitat 9. El període d'adaptació: Mare, mestra i fill

Esposició del cas: 

"Una mare li diu a la mestra del seu fill de tres anys que fa poc que ha començat el nou curs escolar i que per tant, està en el procés del període d’adaptació, que aquest ja està suficientment adaptat i que considera que ja pot finalitzar aquest període. La mestra li va respondre que, encara que el nen ja estigués adaptat, era ella la que tenia por i no es sentia còmoda finalitzant el període d'adaptació abans d’hora, perquè necessitava que les coses anessin com estaven programades".

Què penso o què faria davant aquesta situació?

En primer lloc el que haurien de fer és parlar amb la mare per demanar-li perquè pensa així.

 Aquesta pregunta no hauria de ser una pregunta tancada sinó oberta, perquè la mare no es posi nerviosa, és a dir, podríem fer-li una pregunta tipus: “Que et fa pensar així?” d’aquesta manera la mare ens podria dir el seu punt de vista i nosaltres, com a centre, li podríem dir el pensem i arribar així tots junts a una mateixa conclusió, perquè allò important per a mi és la comunicació, és a dir, penso que en tot moment ha d’haver comunicació entre ambdues parts per tal d’aconseguir que els vincles que ja s’hagin creat siguin més forts i no es provoquin situacions violentes o de desconfiança.

A més, per altra banda, en escoltar a la mare, ens podria donar motius suficients pels que considera que el seu fill ha de deixar el període d’adaptació, i nosaltres, com a mestres i com a centre, podríem trobar solucions per a ella.

Vegem-ho amb un exemple:

La mare ens diu que no vull continuar amb el període d’adaptació perquè a part de què pensa que el nen ja no el necessita, no té temps per anar amb ell a l’escola.

Doncs, en aquest cas, podríem fer-li el suggeriment de què vingués a l’escola amb el nen, altre membre de la família, ja pot ser l’avi, l’àvia, o un altre familiar per tal que el nen continués amb la seva adaptació i així poder terminar correctament els objectius fixats.

Per tant, per acabar, penso que si ens trobem amb un cas així, encara que pot haver hi moltes variants i múltiples casos diferents, sempre, amb comunicació i diàleg, podrem sortir d’una situació així i fins i tot fer que la mare o el familiar del nen no perdi la confiança, la seguretat ni els vincles creats amb nosaltres.