Iñaki
ens va posar dues frases i les havíem d’acabar:
1ª.-
Si ens posem en el lloc de l’infant, el suplantem, és possible que....
HI
HAGI VEGADES QUE NO SÀPIGA RESOLDRE DETERMINATS CONFLICTES , PER TANT SERÀ UN
NEN MOLT DEPENENT DE LES ACCIONS DELS PARES O DE LA RESTA DE PERSONES QUE LI
ENVOLTIN.
2ª.-
Si no posem límits és possible que....
EL
NEN NO SÀPIGA ON ÉS EL COMENÇAMENT O EL FINA D’UNA ACCIÓ I PER TANT NO SABRÀ
LES SEVES CONSEQÜÈNCIES.
Una vegada
que hem acabat les nostres frases, les posem en comú i aquestes són les
solucions a les quals vàrem arribar entre tots:
En quant
a la primera frase:
- - Pot tenir problemes de desenvolupament, tant de personalitat
com en quant a les capacitats socials.
- - Manca d’autonomia.
- - Pèrdua de referència.
- - Anul·lació.
- - Oblidar les seves necessitats.
- - Manca de confiança en un mateix.
- - Se sent no escoltat.
- - Si no escoltem, el nen es sentirà: frustrat, exclòs i
enfadat.
- - No tindrà un bon autoconcepte.
En
quant a la segona frase:
- - Si no posem límits es posaran on no volem que estiguin.
- - No es creen expectatives ni metes en el nen perquè perd la
motivació.
- - Si no posem límits els nens els buscaran de forma extrema.
- - Problemes de socialització.
- - Llibertat sense compromisos.
- - Frustració al trobar-se amb la realitat.
- - No sabrà les diferències entre allò bo i allò dolent.
- - El nen podrà tenir problemes d’identitat i per tant podem
crear persones poc definides.
A part
de dir que estic totalment d’acord amb totes aquestes idees, vull dir que a
totes aquestes idees afegiria una més que ens va dir Iñaki i que em sembla una
premissa que mai hem d’oblidar: hem d’anar al costat dels nens per si ens
necessiten, mai hem d’anar per davant fent-los les tasques, sinó estar a prop d’ells
per si un moment donat necessiten de la nostra ajuda, i sobre tot,hem d’escoltar-los.
No hay comentarios:
Publicar un comentario