Activitat 8. Quina escola vull?

En primer lloc he de dir que l’escola que hauria d’existir avui dia hauria de ser una escola basada en el constructivisme on s’escolti al nen i on es parteixi que el nen sap, que té coneixements de les coses i que podem aprendre d’ells, de les seves accions, de les seves emocions, de les seves descobertes i experiments, en definitiva, una escola on l’escolta sigui activa, que faci que el nen se senti escoltat de veritat i li fem sentir-se important, perquè en definitiva, com va dir Malaguzzi, no n’hi ha res que et pugui fer més feliç que veure un nen amb un somriure perquè es sent important, escoltat i que allò que fa t’interessa.

Com vàrem dir a classe, l’escola d’avui dia ha de ser una escola humanista que possibiliti la participació de tothom i la comunicació i per tant que segueixi un model efectiu d’inclusió, és a dir, que ha de partir que tothom som diferents i tots hem d’estar inclosos sense cap tipus de discriminació.

Un punt que hem de tenir en compte és que hi ha moltes escoles que no treballen les emocions, i moltes vegades passa que creem nens que o bé no les coneixen o bé les coneixen però no saben o tenen por a exterioritzar-les.  Em sembla que inculquem que hi hagi nens que després, quan són més grans, els fa vergonya plorar en públic perquè és el que li han ensenyat tant a casa com a l’escola, sense tenir en compte que potser aquell nen necessiti treure de dins aquelles sensacions perquè dins del seu cos l’únic que el fa és dany i dolor.

Una bona forma de treballar les emocions crec que és fent que els nens tinguin contacte directe amb la natura, perquè això, des de el meu punt de vista, crec que els fa nens més sensibles i nens que saben valorar la natura i tot el que els envolta.

A més, una escola d’avui dia, ha de fomentar no només la participació de tot l’alumnat sinó també de les famílies, és a dir, que tots anem a una, tots junts. I a la mateixa vegada hem de fomentar l’autonomia per crear persones independents, amb autoconfiança i autoestima.

Hi ha una frase de Gemma que em va agradar molt : “TENIM ESCOLES DEL SEGLE XIX, PROFESSORS DEL SEGLE XX I ALUMNES DEL SEGLE XXI!.

Crec que això ho hem de canviar i crec que estem en aquest procés de canvi perquè amb els pensaments que he posat amunt, penso que estem en el bon camí, encara que ens queda un llarg camí.

Per últim i per fer constar que tot això que he exposat és possible, vull dir que he conegut una escola, ES PRATET, al centre de Vila, on totes aquestes idees es compleixen, on hi ha un projecte basat i pensat en i per els nens, on tothom té cabuda i es treballa seguint una cultura de centre, és a dir, tots els alumnes aprenen de tots, no només dels que estan dins de la seva mateixa aula sinó de tot el centre, independentment de l’edat.

A més, es tracta d’una escola on es tenen en compte les emocions i els nens són escoltats, no només les seves idees sinó els seus coneixements i allò que és molt important, les seves emocions i els seus estat d’ànim.

Per tant, per acabar, vull dir que entre tots, si ens posem tots d’una, podem rompre aquell dit i fer que tots estem al Segle XXI.