En Nacho i les emocions! ;)

A veure si aconsegueixo fer-vos riure una estona:

Aquí estan les emocions i les meves cares:


En Nacho alegre!!!

En Nacho trist!!!

En Nacho enfadat!!!

En Nacho espantat!!!

En Nacho enamorat!!!

Y.....per acabar.....un petó per a tothom!!!

Acceptem les diferències!

Uns dels processos de socialització que hem vist a classe és aquell que afirma la construcció d’una forma individual de ser, és a dir, que no es tracta de tenir dret a ser iguals sinó de tenir els mateixos drets a ésser diferents. Cada persona som un món i hem de respectar-nos.

Per tant, hem d’acceptar que això és possible, que som diferents i que tothom tenim cabuda dins la societat.

Hi ha vegades que això és molt difícil de dur a terme perquè no som capaços, i m’incloc el primer, d’acceptar les diferències de les persones però hauríem de fer cada dia un esforç. 

El que penso és que hauríem de ser més solidaris i més comprensius amb la resta de la gent així com hauríem d’aprendre a posar-nos en la seva pell. Però com dic, hi ha vegades que  és un treball molt difícil d’aconseguir.

Però la raó per la qual escric aquesta entrada és perquè Iñaki ens va dir que hem de permetre la manifestació de la diferència de tothom. I això ho vull unir amb una reflexió  que ens va dir na Tiana, la professora de Psicologia de l’Educació.

Tiana ens va dir que hem de tenir en compte que tots els nens són diferents i que hem de respectar els seus ritmes i les diferents formes d’ésser de tots ells. I una cosa que em va cridar l’atenció i que duu tota la raó del món és que sempre estem dient que hem de deixar als nens lliures, que parlin i que siguin autònoms i que desenvolupin la seva intel·ligència, però després, en la dura realitat, quan un nen és intel·ligent, o es mou molt, o xerra massa, ens molesta.

Fins i tot ens molesta quan ens doni el seu punt de vista, o ens rebat una idea. O sigui, que volem nins i persones que tinguin personalitat però tanmateix, a la mateixa vegada, això ens incomoda. No us sembla irònic?

Com que aquesta entrada la he cridat “acceptem les diferències” vull posar una imatge que vaig trobar fa temps i que em va agradar molt.

Bon cap de setmana!

Eduard Punset i Paul Ekman : Per a què serveixen les emocions?

Cercant a Internet coses sobre les emocions he trobat aquest vídeo que em sembla molt interesant perquè ens diu Paul ekman que les emocions són universals facialment!

Aquest vídeo es el primer de vuit vídeos molt interessants dels quals jo crec que podem aprendre molt.

Espero que us agradi!

L'amor i l'alegria en una sola cancó!

Aquest dies que em vaig sentint més content i més alegre, vull compartir amb vosaltres una de les meves cançons preferides que resumeixen tot el que sento cap als meus!
Es diu "eres" i la canta Massiel...
Espero que gaudeix amb ella :))

Activitat 4. Tres estratègies de cada emoció.

Amor


- "Amar, y por tanto establecer vínculos afectivos, es un elemento básico para un crecimiento emocional y armónico".

El vincle afectiu és importantíssim per a un bon desenvolupament emocional. Ja des de petits hem de tenir aquest vincle, al començament amb la mare i posteriorment amb la família i l'entorn immediat.

- Amar es la emoción madre.

Està clar que d'ella es desprenen tota la resta d'emocions com vaig parlar en altra entrada. L'amor ens fa plorar, ens dóna alegries, tristeses, ràbia, por. Podem sentir amor per una persona i tenir por a perdre-la.

- Todos los seres humanos buscan ser amados y reconocidos.

Això hem d'unir-lo al primer punt, és a dir, amb el vincle afectiu, tant important en tot el nostre desenvolupament personal i emocional. Una persona que no es senti estimada i no hagi tingut un bon vincle afectiu, pot sentir-se perduda durant tota la seva vida.

Por


- Todo el mundo tiene miedo a algo, incluso el valiente.

Hi ha vegades que ens dóna vergonya reconèixer que tenim por a alguna situació o alguna cosa, quan hauria de ser al inrevés, haurìem d'afrontar aquella por per fer front a una determinada situació, i si no podem dur-la cap endavant, no passa res, al menys ho haurem intentat, sense por al fracàs.
No per no reconèixer que alguna cosa et fa por, ets més valent o un cobard.
Penso que reconeixent-lo, al menys, saps les teves limitacions i les afrontes amb cura.

Ràbia.


- Dejar salir la rabia, siempre que no haga daño a nadie.

I aquí hauríem de dir també que sempre que no faci mal a nosaltres mateixos.

A més, com que he estudiat dret, aquesta frase la he agafat perquè sempre ens vàrem dir en aquesta carrera que la meva libertat comença on acaba la teva, és a dir, que no pots fer coses perquè vulguis sinó que sempre hem de tenir cura d'aquelles persones que t'envolten i a les quals les pots causar un mal, perquè la meva libertat té el mateix valor que la de la resta.

Tristesa


- Preguntarnos qué nos aporta la situación que estamos viviendo.

M'agrada molt aquesta frase perquè jo sóc una persona que em preocupo per les coses abans de què passin, i tant els meus pares com el meu marit, sempre em diuen que no he de ser així, sinó que he d'esperar que passin les coses, perquè...i si no passen?

Amb això vull dir que hi ha vegades que em preocupo sense motius i a més, perquè jo vull. Em poso trist perquè pot ocórrer una cosa i al millor, passa el temps, he estat molt trist, i ni tan sols ha passat.

Per exemple, encara que sembli una tonteria, hi ha vegades que penso...i si algun dia em falten els meus pares? Em poso trist i no m'adono que el que hauria de fer és viure el dia a dia i gaudir més d'ells, en lloc de menjar-me el cap amb coses que poden estar molt lluny de succeir.

Alegria


- Poner humor a la vida.

Encara que en aquest blog parlo massa de la tristesa, sí que he de dir que tota ella és al meu interior, perquè després, quan estic amb la gent que m'envolta, sempre els faig riure i intent que la seva vida sigui més alegre.
Sempre trec de tot, alguna cosa per posar-la humor i sempre intent estar content i donar ànims a la gent que em necessita.
Per a jo, l'humor és molt important perquè la vida a vegades és trista i amb l'humor la podem fer més entretenguda.

- Reir con los niños es muy sano.

És clar, perquè no hi ha res més innocent que un nen. Doncs, el que hem de fer és que siguin feliços i que no aturin de riure's perquè tinguin una vida plena de felicitat i es sentin per un costat estimats i per l'altre, al compartir experiències amb ells, que sentin que estem aprop seu.

Huai - Nan - Tzu

He trobat aquesta frase que em sembla molt adient amb tot el que estem aprenent a classe:

El Huai - Nan - Tzu és un clàssic de la filosofia xinesa que uneix conceptes del Taoísm i el Confucianisme. És tracta d'una colecció d'assaigs resultats de debats literaris i filosòfics. 

Si analtizem la frase, podem extreure vàries idees: 

- Les emocions de l'amor i l'odi duen problemes a la ment: és veritat que moltes vegades no som capaços de veure més enllà del que tenim davant de nosaltres i ens compliquem la vida pensant en coses negatives, de manera que nosaltres mateixos ens provoquem problemes que no són necessaris i que no ens condueixen a cap lloc. 

Moltes vegades pensem..."i si la persona que tinc al meu costat no m'estima massa"? 

Davant de preguntes com aquesta hauríem de pensar justament el contrari: " la persona que està al meu costat m'estima i per això vol estar amb jo, perquè li agrado".

 Així faríem la vida més suportable. 

- Vivim a un ritme molt ràpid. No ens aturem en cada moment important de les nostres vides i els deixem de banda, de manera que no aprofitem allò que tenim davant nostre. Hauríem d'aprendre a viure lentament, el moment de l'instant i gaudir de les petites coses que en definitiva són les que ens poden fer feliços.


Ara bé, tot això que he escrit també he de dir que, ja sigui per la meva naturalesa o per la meva forma de ser, és molt difícil de dur a la pràctica perquè sempre van succeint coses al llarg de la nostra vida que fan que vivim les coses de manera molt ràpida i no tinguem temps d'expressar com ens agradaria les nostres emocions i viure els esdeveniments diaris amb molta força i sentiment, perdent-nos les coses importants que fan que la vida valgui la pena.


Lluitem contra això i visquem la vida intensament!

Imaginar un estat emocional que entri en la definició d'emoció.

Hi ha una entrada al meu blog que es diu "tornar a la realitat", en la qual parlo de la tristesa. 

Doncs, aquest estat emocional, ni tan sols m'ho he d'imaginar, sinó que com vaig dir en aquella entrada, és el que jo sento (encara que com que va passant el temps, amb menys intensitat) en aquests moments. 

Ens diu la definició d'emoció posada en comú entre tota la classe: "que és un estat provocat per una reacció intensa i puntual a uns estímuls que poden ser interns o externs, reals o imaginaris, que provoca canvis somàtics". 

Així doncs, l'estat emocional, com he dit abans, que encaixa en aquesta definició, per a mi és la tristesa.

Tristesa per la llunyania dels meus pares i els records que tinc d'aquest últim viatje a Madrid ( estímuls interns) i totes les reaccions que se'n deriven tant a la meva ment (nostàlgia) com al meu cos (plorar).
Amb el pas del temps aquesta tristesa, va minvant i les reaccions es tornen més fàcils de dur, o sigui que són puntuals i a la mateixa vegada, són intenses quan les sofreixo, tan mateix, com vàrem dir a classe, ens produeixen canvis en l'estat d'ànim però aquests canvis no s'allarguen en el temps, sinó que són puntuals, en moments determinats de la vida diària. 

Activitat 3. Definició d'emoció.

A classe he donat algunes característiques de les emocions com podem ser per exemple: 

- Que són un reflex de l'ànim. 

- Que són puntuals i intenses. 

- Que són un cúmul de sensacions que tenim en resposta a un estímul. 

- Que són expressades. 

- Que es reflexen en el cos, és a dir, que són un reflex somàtic. 

Així doncs, si agafem algunes d'aquestes característiques, la definició més adient per a jo seria que les emocions són estats puntuals però intensos, expressats com a reacció d'un estímul que es produeixin de forma universal, reflectint-se fins i tot en el propi cos. 

Ara bé, en classe, i posant tot això dit anteriorment d'acord amb na Priscila i n'Edu, també podem dir que l'emoció es tracta d'una reacció interna i puntual generada per  un estímul que provoca respostes físiques i psicològiques. I que depenent de la intensitat de l'emoció, pot ser somatitzada. 

Si ho pensem bé, totes elles tenen molts de punts en comú i així, entre tota la classe, juntament amb n'Iñaki, arribem a una definició d'emoció: "És un estat provocat per una reacció intensa i puntual a uns estímuls que poden ser interns o externs, reals o imaginàries que provoca canvis somàtics".

Mai havia pensat o reflexionat sobre les emocions però penso que totes aquestes definicions són vàlides, és clar que unes més completes que altres, però totes ens duen a un mateix punt: que són la resposta a un estímul i que provoca canvis somàtics, ja siguin les làgrimes, i fins i tot el cabell de la pell que se'ns pot posar de punta davant un esdeveniment que ens provoca una reacció, com pot ser, fins i tot, una gran pel·lícula: ens pot fer riure, plorar però mai ens deixarà indiferent. 

Activitat 2. Emocions primàries...aquelles que ens ajuden a preservar l'espècie.

Encara que hem aprés a classe que hi ha cinc emocions primàries: l'amor, la por, la ràbia, la tristesa i l'alegria i que l'amor és l'emoció mare de totes elles, per a jo, personalment, i segur que per a molta gent, l'amor és l'emoció primària i com diu el títol d'aquesta entrada, és aquella que ens ajuda a preservar l'espècie.

Per a jo, de l'amor se'n deriva tot, perquè per amor pots sentir ràbia, ira, por, tristesa, alegria i un sinfín més de sentiments i emocions totes elles trobades i enfrontades en ocasions a la mateixa vegada.

Pots sentir, des del meu punt de vista, amor de diferents formes: cap a una persona, amor per la família, per un animal al que estimes de manera incondicional i darrere aquest amor, pot sentir por a perdre-los, o alegria perquè has tingut una bona notícia o perquè et sents estimat, o ràbia perquè penses que no dones a algú allò que es mereix, i tristesa per la pèrdua d'un ésser estimat.

En definitiva, si ho pensem bé, totes les emocions ens ajuden a preservar l'espècie, o al menys això penso jo, no puc deixar de banda cap d'elles perquè totes formen part de la nostra vida.

Hi ha una part de la lectura de l'alquímia de les emocions, a la part de l'amor, que ens diu que l'amor pot ser immadur, si ens dobleguem cap a altre persona. Hi ha vegades que és veritat que la persona que tenim al costat ens vol canviar tant que al final terminem sent una persona totalment diferent d'allò que varem ser per tal d'agradar a aquella persona, sense adonar-nos que al cap i a la fi, perdrem la nostra esència, la nostra forma de ser.

Aquesta darrera reflexió m'ha passat a mi quan era més jove i ara m'adono que la persona que estigui al meu costat m'ha d'estimar tal i com jo sóc. Sí que és veritat que podem canviar una mica per fer la vida més fàcil a aquells que ens envolten, però sempre sense perdre la nostra esència, perquè sinó...qui seríem? nosaltres o allò que la resta vol que siguem?