El Viaje de Otto

Heteroavaluació i autoavaluació

Reflexions i comentaris

“Una experiencia muuuuy emocionante...” ens diu el Viejo Otto

Així comença també el nostre viatge personal a través de les diverses emocions que ens han anat sorgint durant la realització del musical.

Podríem centrar-nos en aspectes tècnics, metodologia emprada, estratègies apreses... però preferim dedicar aquest espai a obrir les portes a la intimitat del grup...

“Volver a hacer teatro... cantar y divertirme!...Como una niña!”... “Una mirada hacia atrás, un revivir de mis recuerdos infantiles”.

Un procés de creació col·lectiva, de convivència, de temps compartit, d’ intimitat compartida...

“A veces me he sentido mal, a veces me costaba seguir adelante... pero las caritas de los niños,  los aplausos, los momentos de glória me han hecho acabar sintiendome feliz”.

Un apropament a les febleses personals, un recorregut que pot anar de la manca de confiança a la superació personal  ...

“Desde el principio tuve miedo, dudas pero conforme avanzábamos con Otto me invadió cierta paz y finalmente conseguí divertirme... fue un sentimiento de liberación y satisfacción!”

“Volver a escalar el precipicio de un escenario…”

 “Cierta vergüenza a mostrarme delante de mis compañeros…el teatro te hace mostrar más de lo que en realidad deseas mostrar, te descubre el corazón”

“Miedo, mucho miedo… sentía que mi papel implicaba una gran responsabilidad dentro de la obra… sentía que si me salía mal… iba a ser evidente mi fallo… sin embargo fue todo un éxito!”

Però també un altre tipus de sensacions, totes aquelles que es comparteixen quan es treballa en equip…

 “Un reto a superar en un tiempo límite…arriesgando!”

“El viaje de Otto me ha llevado hasta la perseverancia, constancia i la satisfacción i realización personal… para asegurar el éxito en el resultado!”

“Sentir el recorrido que va desde el proyecto personal hasta la creación colectiva”

“El tiempo… un problema para mí… ¿cómo quedar?, ¿cómo comprometerme?”

I en darrer lloc els personatges, la historia, la música…

“La música te hace sentir, te hace viajar, te hace… olvidar” El viejo Otto

Elaboració de la història

Per tal d’elaborar la història, en un primer moment, vàrem fer una activitat proposada per la professora. Aquesta activitat tractava de que cada membre del grup començava una història (tres o quatre línies) i s’anava passant entre tots, de manera que, finalment, quedava una història molt original.

Un cop vàrem tenir fetes totes les històries les vàrem començar a llegir, encara que fossin molt originals, no ens varen agradar per representar-les i vàrem decidir que cada persona a casa seva pensés un tema per començar a redactar la història.

Un dia, al sortir de classe, Nacho va dir que ja que estàvem treballant el tema de les emocions a l’assignatura de socio-emocional, perquè no l’utilitzàvem com tema central de la nostra obra. A tots ens va parèixer molt interessant i vàrem decidir fer-ho del tema de les emocions.

Després, ens vàrem posar en rotllana i, entre tots, vàrem pensar l’argument de l’obra, encara que al cap dels dies hem anat canviant-lo. En un primer moment, tractava d’un nen que els seus pares es separaven i ell havia d’anar pel món de les emocions per tal que tornessin a estar be. Al cap d’uns dies vàrem pensar que no havia de ser ell qui arreglés el conflicte entre ells i vàrem decidir canviar-la. La següent va ser que el nen perdia el seu objecte preferit i l’havia de buscar anant pel món de les emocions però un dia Jose va venir i ens va dir la història final: el nen tenia un objecte preferit, la seva caixeta de música però un dia al canviar-se de casa, la caixeta va deixar de sonar.

A tots ens va agradar molt la història que havia proposat Jose i començarem a pensar en els personatges que compondrien l’obra. Com érem nou components i hi ha set notes musicals, vàrem pensar que, relacionant-lo amb la música, cada component podria ser una nota musical.

D’altra banda, vàrem pensar que perquè la caixeta tornés a sonar, Otto havia d’agafar un element de cada món i posar-ho a dins.

Pel que fa a l’argument de l’obra, vàrem pensar que com Otto estava trist perquè havia perdut la caixa de la seva música, entraria en el món de la tristesa. A aquest món, vàrem pensar que el més significatiu eren les llàgrimes i els plors i, per tant, les notes havien de plorar molt fort i l’element que donarien a Otto seria un potet amb llàgrimes. Un dels elements per reforçar aquest món és que el nen s’ha de posar les botes d’aigua i dur un paraigües. Aquesta escena va ser la més difícil de fer encara que en un primer moment la història era que el nen anava per un riu demanant ajuda als components que es trobava i finalment ells li deien que perquè la caixeta tornés a sonar, havia d’agafar aigua del riu. Al final, vàrem decidir que les gotes li donés una de les notes, l’última.

Per passar al món de la por, en un primer moment, era que el nen estava tan cansat d’anar per el riu que s’anava a dormir i quan obria els ulls ho trobava tot negre i tenia por però, després, vàrem pensar que al nen li entrava por quan la llum s’apagava un cop li donaven les llàgrimes i ho trobava tot negre. A aquest món vàrem pensar que l’element seria una llum ja que gràcies a la llum, Otto aconsegueix passar al següent món. La transició d’un món a un altre sorgeix quan Otto descobreix que els que li feien por eren els seus amics les notes i s’enfada. L’argument d’aquest món va estar clar des del principi ja que sempre havíem dit que quedaria bé un joc de llums, fins que Otto agafa l’última i els descobreix a tots.

Després, ve el món de la ràbia on les notes també estan enfadades, com el nen Otto. En un primer moment, passava al món de l’alegria quan tots de tant enfadats que estan els entra la rialla i comencen a riure i tirar-se pel terra i Otto també riu, finalment, però, al final, Otto entra a l’alegria per aconseguir l’últim element. No vàrem saber quin element representaria el món de la ràbia fins que vàrem pensar que les notes anirien amb màscares i aquestes podrien representar aquest element.

Elecció dels papers de l’obra

Després de saber cada història de cada món, vàrem escriure cada nota a un full i entre tots havíem de decidir la característica de cada nota, les dos que teníem més decidides era el Do i el Si ja que la seva entonació (Do greu i Si agut) ens ajudava a decidir-ho: el Do seria malcarat i el Si, tímida. Les altres ens varen costar més però finalment les vàrem tenir totes.

Ara era l’hora de decidir qui era el petit Otto (protagonista de l’obra), el vell Otto (narrador) i cada nota musical. El nom de Otto el va decidir en Nacho ja que li agrada molt la pel·lícula dels “Los amantes del círculo polar” i perquè és un nom cap i cua. Vàrem decidir que hi hagués el vell Otto perquè seria ell qui contaria la seva pròpia historia (el viatge del nen Otto per les emocions) i ajudaria a entendre la nostra obra. Per altra banda, un cop vàrem tenir les característiques de cada nota, cada membre del grup elegia la nota més li agradava i, sobretot, en quin es trobava millor. El paper del petit Otto, va ser Jose que va decidir que fos Paula perquè el perfil era el que més es pareixia al perfil que volia que tingués. I, finalment, el vell Otto va ser Jose ja que era ell el que es sentia més còmode i crèiem, entre tots, que ho podria fer molt bé.

Música

L’elecció de la música va ser el tema més difícil de l’obra ja que cada component tenia idees diferents sobre quin tipus de música volia, per exemple, alguns volien de Disney, altres cançons de pop, altres de bandes sonores, etc. Finalment, Priscila va portar una sèrie de cançons per a cada món del Cirque du Solei i Babylon Circus i, entre tots vàrem elegir una de Disney.

La lletra de les cançons la vàrem fer entre tots de manera que cadascú donava la seva idea i intentàvem que rimés amb la resta de la cançó. Vàrem tenir problemes a l’hora de buscar la cançó sense lletra i, fins i tot, quan ja la teníem feta, la vàrem haver de canviar.

Vestuari

El vestuari del nen i del vell Otto el vàrem decidir al principi de l’obra, els quals anirien vestits amb uns calçons, una camiseta i una gorra o boina. Després, vàrem pensar que era millor portar un mono vaquer, uns mitjons de ratlles, la camiseta del mateix color que els mitjons i la gorra però com no hem trobat mono vaquer ni camiseta del mateix color que els mitjons, portem uns calçons curts i una camisa de ratlles i la gorra.

D’altra banda, les notes musicals, Priscila va donar la idea d’anar com l’estil de Tim Barton i a tots ens va semblar molt bé. En un primer moment, no vàrem tenir molt clar com fer-ho però ella mateixa va pensar en que les dones portessin un corsé i els homes, tirants.  A més, vàrem decidir portar barrets i, un dia, Edu va dur el seu per a que tots vesin com fer-ho.

Material

El material que vàrem pensar que ens resultaria adequat per fer el vestuari de les notes, és la goma Eva i el paper “Pinocho” i de base roba negre per l’escena de la por. També, per donar-li un toc de màgia, vàrem pensar que podria quedar bé que portessin tutús, tant els homes com les dones.

Un altre material que ens pot servir per diferents coses són les caixes de cartró ja que es poden posar en diferents formes i pintar-les de diferents colors. Hem pensat que les pintaríem de diferents colors i amb formes relacionades amb la música i de forma abstracta.

Temporització de cada fase

Primer dia	Història
Segon dia	Història
Tercer dia	Elaboració dels mons
Quart dia	Elaboració dels personatges
Quint dia	Elecció de la música
Sext dia	Posar lletra a la música
Sèptim dia	Vestuari
Vuitè dia	Vestuari

http://elviajedeottoibiza.blogspot.com.es/

EMOCIONS...Benvolgudes a la meva vida!!!

Aquest és el meu acomiadament d'aquesta assignatura i he de reconèixer que sí, que em fa molta pena acabar perquè ha estat una de les assignatures més enriquidores, per no dir que ha estat l'única, per a mi i he de dir que he gaudit d'ella des del primer fins a l'últim dia. 

Així que, a mode de petita cloenda o resumen, aquestes paraules són les que sento ara mateix al cor: 

En primer lloc he de dir que aquesta assignatura ha complert tots els objectius que pretenia i tot ha estat gràcies a la manera d’ensenyar tant propera que té Iñaki.

Com vaig dir al començament del quadrimestre, em trobava expectant davant aquesta assignatura ja que no sabia sobre què podria anar, però he de dir que han estat unes classes molt entretingudes on  cadascú hem pogut parlar de tot allò que volíem, ja que el professor, Iñaki, no es preocupava tant de la matèria a donar sinó de què tothom sortíssim de la classe amb un bon record, pensant que cada classe ens havia aportat una cosa interessant, i...he de dir que ho has aconseguit, Iñaki.

M’has fet reflexionar sobre moltes coses que en aquests 35 anys de vida que duc, mai havia caigut. Sí que sabia què eren les emocions però no sabia posar-les nom així com tampoc sabia que es podien estudiar de manera tan profunda, i allò que és molt més important, ara, quan parlo amb la gent, quan em fixo en ella, quan parlo amb un amic o una persona totalment desconeguda, sóc capaç de mirar-los als ulls, d’analitzar les seves faccions de la cara i fins i tot, intento posar-me al seu lloc en el cas de què em necessitin. És a dir, cada dia intento treballar més i més l’empatia, encara que com hem dit a classe, és molt difícil i  necessita de molta feina per dur-la a cau.

Mai havia reflexionat d’aquesta manera sobre les emocions i estic molt però que molt content de com he evolucionat gràcies a aquesta assignatura.

He aprés coses molt importants per a mi, com per exemple, que és important sentir por, perquè així podem anar amb cura a l’hora de fer les coses, és a dir, no hem de sentir-nos covards per no fer una cosa, no ens hem de creure els més valents del món, sinó que podem sentir por i no tenir vergonya de tenir-la.

Per tant, la meva fita a aconseguir és poder anar aprenent més sobre les emocions i anar descobrint noves i, si pot ser amb infants, millor per a jo, ja que penso que tot això serà enriquidor per a mi. Ara, quan parlo dels infants, els veig d’altra manera, i és això el que vull seguir treballant, la manera de posar-me en la pell dels nens i ajudar-los en tot allò que em necessitin. A més, ara que hem tractat el tema del maltracte, estic, encara si cau, més sensibilitzat ja que com ens va dir Iñaki, nosaltres serem el primer element detector de qualsevol problema que pugui tenir un nen i per tant, sempre han de saber que estem al seu costat.

En segon lloc, encara que l’assignatura es diu Desenvolupament i Educació Socioemocional, he de dir que no només hem tractat les emocions en sí mateixes, sinó que Iñaki, de manera molt adient, les ha unit amb molts de temes com per exemple el maltracte infantil, el període d’adaptació, la resiliència, els tipus de famílies, els diferents tipus d’escola i com han anat evolucionant, etc.

Tot això que hem aprés i que he dit ara mateix, Iñaki ho ha fet de manera molt entretinguda, amb unes classes participatives, que m’han enganxat des del primer dia de classe, perquè no han estat les típiques classes de dues hores de teoria i més teoria sinó que tot al inrevés, han estat classes totalment pràctiques, amb power points, amb diapositives, vídeos, graelles, xerrades entre tots els companys i el mestre, debats, intercanvis de diferents punts de vista, etc.

A més a més, el professor ens ha posat exemples viscuts a la vida real, no inventats ni escoltats per altres persones, sinó viscuts per ell mateix i això et fa prendre consciència de molts problemes i vivències en els quals no pensem però que existeixen al món real.

Es per tot això, i a mode de cloenda de l’assignatura, que vull agrair-te, Iñaki, que m’hagis fet veure i sentir tantes coses noves a classe i que a més, ho has fet des de la paciència, el cor i amb ganes, i...he de  dir-te que encara no he trobat ni un mestre ni una assignatura com aquesta en aquests dos anys de carrera, per tant...

Moltes gràcies per tot!

El viatge d'Otto

Així és com va començar la nostra aventura musical : gràcies a l’assignatura de Desenvolupament Socioemocional.

 Havíem de fer una obra musical per a altra assignatura que es diu Representació Escènica, i com que quasi sempre tothom fa les obres sobre la naturalesa i sobre alguns temes molt ocurrents, vàrem pensar entre tot el grup que podríem fer una obra molt divertida i a la mateixa vegada...diferent.

 I així va sorgir “El viatge d’Otto”, un nen que al canviar-se de casa es posa molt trist perquè la seva caixa de música ha deixat de sonar. Perquè la caixa de música del nen Otto torni a sonar, aquest ha de passar per el món de les emocions, viure-les i sentir-les a la mateixa vegada que ha d’anar recollint de cada món (amb l’ajuda de les 7 notes musicals) un element que aconsegueixi que la caixa torni a tenir la seva melodia.

 D’aquesta manera, Otto passarà pel món de la tristor i les notes musicals el donaran una llàgrima, després passarà pel món de la por i agafarà una llum, més tard anirà pel món de l’enuig i agafarà una careta amb el rostre enfadat i per últim, arribarà al món de l’alegria i haurà de posar tots els elements dins la caixa i l’haurà de donar un petó perquè soni.

 I aquest és el final del nostre musical, un viatge pel món de les emocions on el nen Otto aconseguirà, gràcies al seu recorregut, que la seva caixa torni a sonar...

 Com que Iñaki ens coneix a tot el grup, vull posar quins personatges som cadascú i què és el que representem:

 - Jose: el vell Otto. Narrador de la seva pròpia història.

 - Paula: el jove Otto.

 - Edu: la nota musical DO. Grunyón i fanfarrón.

 - Úrsula: la nota musical RE. Mandona i estirada.

 - Laura: la nota musical MI. Presumida.

 - Mary: la nota musical FA. Cansada i vaga.

 - Nacho: la nota musical SOL. Alegre i somniador.

 - Priscila: la nota musical LA. Pau i tranquil•litat.

 - Tànit: la nota musical SI. Tímida i introvertida.

PD: Iñaki, si punxes damunt de cada foto, es farà més gran i podràs veure'ls millor. Per a tornar a fer-les petites, punxa una altra vegada sobre la foto.