LA MEVA EXPERIÈNCIA AMB LES BENES AMB GUIX.

Amb aquesta experiència he aprés molt de coses. En primer lloc he de dir que aquest estiu vaig estar en un centre infantil fent pràctiques per aprendre en la vida real, i amb una companya que és mestra vàrem fer eriçons amb farina i agua. Després de fer la mescla vàrem posar macarrons com si fossin les pues de l’eriçó i uns ulls amb lluentons.
Ens va quedar molt xulos els eriçons i recordo l’experiència com a molt polida ja que els nens varen gaudir molt amb l’activitat.
Una vegada dit això, vull dir que amb aquesta activitat de les benes amb guix he recordat allò que vaig fer a l’estiu i estic desitjant poder dur-la a la pràctica per veure com els nens gaudeixin amb les seves creacions.
En quant als meus sentiments, una vegada més, he perdut la por a fer coses davant els companys i com que na Carmen, una vegada més, no ens imposa res, sinó que ens deixa ser lliures, no tingut por a fer un ninot lleig, sinó que com que em sentia lliure, al final em va sortir-ne un molt polit.
He aprés que amb un material nou que mai havia treballat, pot fer moltes coses, ja que a part de fer el ninot, havíem de fer deu titelles, una per a cada dit de la mà. I crec que em van sortit també molt polides, o al menys, això és el que penso.
Més coses sobre la meva experiència és que quan estava a casa meva fent les titelles, no podia aturar de pensar què faran els nens si algun dia puc fer aquesta activitat a classe. Perquè no només és una activitat que la fas i ja hi és, sinó que a més, pots fer una obra de titelles pels nens, o que ells facin una història pròpia de cadascú, és a dir, que cada dia pot ser diferent amb una mateixa activitat.
A més, després, havíem de pintar tant el ninot com les titelles, i com que a mi m’agraden molt els colors suaus però cridaners (groc, verd, vermell, rosa, blau i tots mesclats amb el blanc), penso que em va quedar molt xules totes les titelles.
Doncs, també quan estigui amb els nens a classe, tindrem més activitats ja que cada nen podrà pintar les seves titelles com ells vulguin, amb total llibertat i durant aquest temps espero que ells gaudeixin com ho he fet jo.
Després a classe de la universitat, havíem de llevar el paper que havíem ficat dins el cap del ninot. Va ser una tasca difícil però amb l’ajuda de na Carmen ho vaig aconseguir i per fi vaig poder ficar els dits dins el cap i moure’l.
La darrera cosa que em queda per fer és un vestit al meu ninot, però això haurà de ser més endavant perquè ara comencen els exàmens i com que no sé cosir molt bé, prefereix esperar a acabar-los i tenir més temps per dedicar-me al meu ninot a “temps complet”.