Encara que na Carmen ens va dir que només havíem de posar dues entrades de reflexions de dues activitats, a jo m’agradaria fer una petita reflexió sobre la meva lectura d’aquests capítols, ja que em va semblar molt sorprenent el canvi que va ocórrer al meu cap. I voldria deixar constància d’aquest gran canvi del meu pensament.
Abans de llegir els capítols jo havia llegit les preguntes que ens havia posat na Carmen per veure si era capaç de pensar per jo mateix i si sabria respondre-les, però ans al contrari, en moltes d’aquestes preguntes m’he adonat que com que he viscut el tradicionalisme i la imposició, encara tinc rests d’aquesta època, i el que més m’agrada és que m’ha fet reflexionar per saber què és allò que he de canviar en la meva mentalitat i com faré per reflectir tots aquests canvis en una classe quan sigui mestre.
M’he adonat que els nens han de sentir-se lliures, que siguin autònoms, que tinguin un autoaprenentatge i que no els haurem d’imposar res. Que ells ja tenen uns coneixements i unes històries al seu cap i les poden desenvolupar amb total llibertat i si fan un error, que ells mateixos aprenguin d’ell.
Quan na Carmen ens pregunta sobre el temes perquè els nens dibuixin o a quina edat els haurem de donar llibres per acolorir, jo pensava al meu cap : als 4 anys? Als 5 anys? I res més lluny de la realitat.
Si ho penso bé, això és el que han fet amb jo i és el que he de canviar perquè tinc unes normes al meu cap que estan assegudes molt fortes però que espero que amb el temps i tot el que estic aprenent a la universitat,tot canviï. No existeixen cap tipus de temes pels nens sinó que els temes seran els que ells mateixos triïn, els que tinguin al seu cap i vulguin exterioritzar.
Si els donem als nens un tema o un llibre per acolorir no els deixarem que desenvolupin la seva capacitat creadora, ja que el llibre no els deixa pensar per ells mateixos. Els nens dependran d’un dibuix que ha fet una altre sense poder posar els seus mitjans d’expressions, les seves històries, les seves experiències i descobertes.
A part de moltes coses que he aprés i que són teoria i crec que no fan falta escriure-les aquí, una cosa que sempre hem de tenir en compte és que hem de motivar als nens, hem de fer que sentin les seves creacions com a pròpies perquè d’aquesta manera estaran satisfets amb els seus treballs i estaran motivats per seguir amb les tasques. Per tant, una part fonamental com a mestre és la motivació perquè el nen no es tanqui en sí mateix i no vulgui fer res.
Per últim, m’agradaria posar un exemple que un company em va contar l’any passat i que em sembla dolent però que encara avui dia segueix passant en la vida diària.
Quan aquest company era petit, va dibuixar un arbre com ell volia i amb els colors que ell volia. Quan se’l va donar a la professora aquesta el va dir que no valia per a res i que estava fet molt malament, que no eren aquells colors els que havia d’utilitzar.
Potser aquest company no li agradés pintar...o sí, però el cas és que, segons ell, des d’aquell moment no va voler fer més dibuixos perquè tenia por a que el diguessin coses dolentes.
Doncs, aquesta és la meva conclusió: hem d’anar amb cura de no tallar la creativitat d’un nen, hem de motivar-lo perquè sigui amb les seves descobertes i sobre tot, hem de respectar-lo i escoltar-lo, perquè una creació que pot ser per a nosaltres estigui feta malament, per a ell sigui la més meravellosa del món.
No hay comentarios:
Publicar un comentario