Reflexió sobre el Tema 1: Conceptualització de la Psicologia de l’Educació

Una de les primeres coses que he de dir és que aquesta assignatura m’està fent veure coses i pensar en coses en les quals mai havia caigut, com ja aniré explicant al llarg de la meva reflexió. I tot gràcies als exemples que anem veient a classe, perquè la teoria és molt important, és clar, però sempre he pensat que amb exemples pràctics és com millor entenc les coses.

Així doncs, una de les idees principals no només del tema 1 sinó de tota l’assignatura, és que hem d’aconseguir que els nens siguin autònoms, creatius i que tinguin criteris. Això, em va quedar molt clar amb un exemple que ens va posar na Tiana a classe: una nena molt petita estava jugant a casa seva tranquil•lament, al seu món, i de sobte arriba la seva mare amb una amiga i el diu a la nena: fes això que tu saps fer, diu això que tu saps dir. Amb aquest exemple el que vull dir és que segurament la nena estava fent una cosa molt important per a ella, però la mare no li dóna importància i considera que és més important el que ella vol que la nena faci, és a dir, romp tota una creativitat que la nena estava interioritzant, no la deixa que sigui amb la seva tasca, que òbviament segur que seria més important que el que demanava la mare.

També hem pogut veure com ha anat evolucionant tant l’educació com les escoles: abans es pensava que el mestre tenia el saber absolut i que el nen no sabia res, i ara, es parteix dels coneixements dels nens, el mestre pot tenir un saber però no per això ho sap tot, el mestre també pot aprendre del nen.

A més, cada nen té el seu ritme i com a tal, hem de respectar-lo perquè podríem crear situacions d’angoixa, per això estic d’acord amb que hem de donar importància al vincle afectiu, l’autoestima, etc. Un nen que se senti segur de sí mateix estarà més motivat per seguir amb les tasques.
La meva conclusió amb les teories que hem aprés a classe i els exemples és que és molt important l’entorn que ens envolta i ho hem d’aprofitar per traslladar-lo a la vida dels nens, és a dir, no només és important la família o l’escola sinó que també existeixen els amics, el contacte amb la natura, etc.

En altre assignatura vàrem veure un documental que es diu “Pensant en els altres”, on un mestre fa que els nens aprenguin el valor humà tan fonamental com és la solidaritat a través de cartes que s’escriuen entre ells on mostren els seus sentiments i els comparteixen.

A més, aquest mestre els duu al camp perquè tinguin contacte amb la natura i fins i tot es fiquen al riu sense sabates, sense donar importància a embrutar-se, perquè l’important és que els nens gaudeixin sense tenir por a embrutar després l’escola o la casa, és a dir, que totes les experiències han de viure’ls plenament i compartir-les.