En aquest tema hem vist punts molt importants que ja vàrem donar l’any passat en l’assignatura Desenvolupament cognitiu i lingüístic, com ara : l’atenció, la memòria, la intel•ligència, així com la personalitat i la motivació.
Doncs, en primer lloc trobem l’atenció i aquí hem de dir que quanta més atenció posem a les coses, més capacitat tindrem per retenir les idees però el que mai hem d’oblidar, i ja que el que estem estudiant és Educació Infantil, és que a un nen petit no li podem demanar sostenir l’atenció durant un temps llarg ja que tindrà dificultats perquè com a molt, poden sostenir-la durant cinc o deu minuts.
Això ho he viscut en una observació que hem fet per a altra assignatura, on els nens, quan ja duen cinc o més minuts prenent atenció, es dispersen i volen anar a fer altra cosa diferent.
Ara bé, com hem aprés en aquesta assignatura, a mesura que el nen vagi creixent, vagi madurant, es motivarà més per les tasques i posarà més atenció en allò que abans ni tan sols s’aturava.
És molt important i sempre hem de tenir en compte que quan un nen estigui motivat amb una tasca, hem de deixar-lo tranquil. Com sempre, per tal que això ho entenguéssim bé, na Tiana ens va posar un exemple: havia una nena jugant amb el dit i un forat que havia trobat a una paret. De sobte arriba la mare amb una amiga i li diu a la nena: deixa de fer això i ensenya a la meva amiga com cantes, com saps dir allò...és a dir, que la nena estava tota concentrada en la seva tasca i la mare va arribar a rompre el seu ritme, la seva experimentació i el seu propi aprenentatge.
En segon lloc trobem la memòria, que és un procés del coneixement en tots el processos d’ensenyament- aprenentatge. Hem de dir, com hem vist a classe, que la memòria tota sola no fa res sinó que necessitem ajuntar aquesta amb l’atenció, la intel•ligència, etc...
Podem trobar 3 tipus de memòria: sensorial ( a partir de les sensacions seleccionem alguna cosa de l’entorn), a curt termini (memòria de treball) i a llarg termini (en la qual trobem la memòria episòdica i la semàntica).
Unint això amb el tema anterior, hem de dir que l’aprenentatge no ha de ser memorístic sinó funcional i significatiu. És a dir, no podem aprendre de manera memorística una cosa perquè després no sabrem utilitzar aquest aprenentatge per resoldre conflictes per nosaltres mateixos.
Per últim, i en quant als processos cognitius, està la intel•ligència. Aquí ens varem haver de llegir unes lectures de les quals vull remarcar la de Howard Gardner: les intel•ligències múltiples, ja que en la meva vida hagués pensat que podríem parlar de 8 intel•ligències.
Per una banda ens diu l’autor que la intel•ligència és la capacitat per resoldre problemes i genera altres nous, per trobar solucions, crear productes i oferir serveis dins del propi àmbit cultural.
Howard Gardner va veure l’evolució humana i ens va dir que tothom té ordinadors al seu cap però cadascú funciona millor que altres.
En quant a les 8 classes podem veure: la lingüística, la lògic matemàtica, musical, espacial, cinètic corporal, interpersonal, intrapersonal, naturalista, i fins i tot ens diu que pot haver-hi una 9 que ens diu que és la existencial. Aquesta és la que més em va cridar l’atenció ja que moltes vegades jo també em faig preguntes del tipus que ens diu l’autor, com ara, perquè morim?
En definitiva, aquest autor ens diu que tothom hem de desenvolupar les nostres intel•ligències i que no existeixen dues persones que tinguin la mateixa configuració, el mateix perfil d’intel•ligència.
Per altra banda trobem els processos afectius com la personalitat i la motivació.
D’aquests apartats, la meva conclusió amb tot el que hem aprés a classe i en altres assignatures, és que hem d’aconseguir que el nen desenvolupi la seva pròpia personalitat, és a dir, no li hem de tallar les seves experiències i a més li hem de deixar i guiar-li perquè sigui autònom, independent per resoldre les seves tasques i tenint en compte sempre que l’error és un procés molt important d’ensenyament- aprenentatge.
Pel que fa a la motivació, és important que els nens estiguin motivats amb les tasques perquè vulguin continuar amb elles, i per exemple, unint això amb tot el que hem aprés anteriorment, podem dir que no hi haurà cap tipus de motivació amb les fitxes i els llibres de text. Per tant, hem d’aconseguir que els nens trobin els seus propis materials que facin que es fiquin dins la tasca aprenent de totes les descobertes que vagin fent. El nen ha de saber extreure allò important del que està fent perquè a més això el produirà satisfacció i continuarà amb el que estigui fent de manera més motivada, amb més persistència i amb més esforç, encara que això sí, no hem de caure mai en l’error de pensar que aquell que sigui més ràpid serà el més eficaç ni el més intel•ligent ja que cada nen té els seus ritmes i hem de respectar-los.
No hay comentarios:
Publicar un comentario