En aquesta reflexió a més de posar algunes coses de teoria, m’agradaria dir el que jo vull fer quan sigui mestre, encara que na Tiana ens diu a vegades que a veure si després, quan siguem mestres, ho duem tot a terme.
Així doncs, quan acabi la meva carrera i comenci la meva tasca com a docent, vull despertar en els nens la curiositat, ja sigui a través de racons, ambients o com sigui, el cas és que els nens desenvolupin la seva personalitat i siguin autònoms. Sempre estaré al seu costat per si em necessiten però sempre des de la distància, perquè ells se sentin observats i escoltats, és a dir, vull fer una escolta activa, que sentin que tenen un mestre que els presta atenció.
No vull tenir un estil concret com a mestre sinó que com ens ha ensenyat la professora, el que vull tenir és estratègies i recursos i saber mesclar tots els tipus d'estils per ser més eficaç en la meva tasca.
A més, sempre partiré dels coneixements previs que tinguin i de les seves aportacions. M’agradaria que em fessin crítiques per després parlar amb ells i a més, com que sóc una persona molt crítica amb jo mateix, intentaré en la mesura d’allò possible, anar canviant els meus propis punt de vista per tal de millorar les accions en l’escola.
El que mai hem d’oblidar és que dels errors s’aprèn i que no hem de fer sempre crítiques dolentes i dir-los el que fan mal tota l’estona sinó motivar-los i fer crítiques constructives de les quals puguem aprendre tots junts. Tot això sense prejutjar mai als nens, és a dir, encara que és molt difícil, intentaré no fer judicis només perquè un nen es porti malament el primer dia de classe, sinó veure la motxilla que duu damunt i intentar comprendre’l per tal d’arribar a solucions de millora.
Dins d’aquests factors interpersonals trobem la família, que de totes les classes que hem donat a classe, aquella que més m’agrada és la democràtica, encara que com que jo he viscut al voltant d’una família molt autoritària, sempre em sembla que tinc rests d’aquest tipus de família, cosa que m’agradaria anar canviant, i que ho vaig fent, en passar els anys i anar tenint més experiències en la vida.
I dic que m’agrada la família democràtica perquè encara que existeix llibertat, també existeixen normes, però la forma d’arribar a aquestes ha estat per consens de tots els membres de la família per la qual cosa, seran normes més fàcils d’acomplir ja que tots haurem consensuat com volem que sigui la nostra convivència per després traslladar-la al nostre entorn.
Tot relacionat amb això que he dit anteriorment, vull mencionar una paraula de la qual no he fet molt ús al llarg de la meva vida i que ara estic disposat, sinó a aconseguir-ho del tot, a intentar-ho en totes les ocasiones que em sigui possible: l’empatia. Sempre estaré disposat a posar-me en lloc de l’altra persona per tenir els mateixos sentiments i arribar als mateixos punts de vista per arreglar totes les classes de conflictes que se’m puguin plantejar.
En aquesta reflexió vull fer menció d’un apartat que hem donat en altra assignatura i que em sembla massa important: el treball cooperatiu.
Ens diu el decret 71/2008 pel qual s’estableix el curriculum d’educació infantil que la família ha de cooperar amb el centre escolar en tot allò que sigui possible.
És molt important fer hincapié en això ja que amb aquesta cooperació farem que els nens se sentin importants i que estiguin motivats en l’escola, ja que qualsevol cosa que hagin fet o que facin amb els seus pares, tindrà una importància major ja que la sentiran com a seva.
Per últim, una reflexió que va dir na Tiana a classe i que em sembla molt rellevant és que hem de tenir en compte al nen però sense manipular-lo, és a dir, no hem d’imposar-lo les coses, no és que li hàgim de deixar fer el que vulgui, però mai l’haurem d’imposar el que nosaltres volem que faci. Hem de deixar que desenvolupi, com he dit anteriorment, la seva personalitat perquè sigui autònom i independent. D’aquesta manera, el que sí que podrem fer és preguntar al nen perquè fa una cosa així i no d’altra manera i així el farem reflexionar sobre les seves actituds.
Per acabar, m’agradaria posar una experiència que vaig viure aquest estiu en una classe. Em varen dir que si podia acudir un mes com a suport i per aprendre com a pràctiques a un centre infantil, i vaig adonar-me que encara avui dia, amb gent jove, segueixen mètodes tradicionalistes que van en contra de tot allò que he estudiat i que si puc, en tot el que estigui en les meves mans, intentaré canviar quan sigui mestre.
Hi havia casos com per exemple na Bea, una nena que els seus pares s’estaven separant, es pisava tota l’estona i fins i tot els mestres es varen riure d’ella. Quan vaig anar a canviar-li el bolquer, la directora del centre en va dir que això ho havien de fer els pares, jo li vaig dir que no podia estar mullada tot el matí, i em va dir que a ella li donava igual, que jo continués amb la meva tasca.
O per exemple el cas de n’Álvaro, que és un nen una mica agressiu i cap de les mestres volen tenir-lo a classe seva, i en lloc de parlar amb ell, el deixen apartat tot sol a l’hora del pati com a càstig, en lloc de intentar raonar amb ell.
Només espero que quan acabi la carrera, no em torni a passar mai aquesta experiència, i que si em passa, pugui saber resoldre la situació de la millor manera possible, perquè sinó, em sentiré un fracassat no només com a mestre sinó com a persona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario