Reflexió del documental: Pensant en els altres

En primer lloc he de dir que he decidit penjar la meva reflexió sobre el documental “Pensant en els altres” perquè ja vaig posar la meva reflexió sobre el llibre “Quiet” al treball que vàrem fer; i en segon lloc perquè va ser un documental que em vaig cridar moltíssim l’atenció, ja que, potser el mestre pugui ser una mica autoritari, però per altra banda, també fa que els nens tinguin sentiments compartits i que en definitiva, siguin companys.

Des del meu punt de vista, l’objectiu que persegueix el mestre (un senyor que potser a primera vista podria parèixer tradicional i antic però que després veiem que no és així) és allò que han de fer els nens per ser feliços, i per aconseguir-lo, el que ens diu, és que hem de pesar en el altres, no només en un mateix, ha d’existir un lligament entre ells perquè després el puguin dur a la vida real.

Per tal que els nens tinguin una relació d’afecte conjunta, els fa fer activitats com ara:

- Una carta que han de fer a tres companys sobre les coses que pensen i senten.

- Els duu al camp perquè tinguin contacte amb la natura.

- Han de fer un vaixell per ells mateixos.

- Han de compartir els sentiments, per comprendre la vida.

En un principi, quan va començar el documental, hi havia vegades que no vaig entendre la posició del mestre perquè em semblava massa autoritari, per exemple, crida als nens, però després, em vaig adonar que no sempre era així, i que a més, aquest és un mestre molt empàtic, és a dir, si els nens pateixen, ell també pateix, i això ho trasllada a tota la classe ja que fa que tots els nens empatitzin entre ells.

Així doncs, i començant amb els punts dels que he parlat més amunt, podem veure com amb les cartes, els nens comparteixen experiències i sentiments, com és el cas de la nena a la qual se’l va morir l’àvia. Es produeix un clima de solidaritat i d’empatia, on alguns nens que fins i tot mai havien parlat sobre aquestes vivències, treuen a la llum sentiments que tenien amagats.

Un altre punt que em va cridar l’atenció és quan el mestre els duu al camp. En aquest cas podem veure com els nens es fiquen al riu sense sabates. Com que el que vol el mestre és que el contacte amb la natura sigui total, que gaudeixin de l’experiència, que no vagin amb por d’embrutar-se, en definitiva, que es sentin lliures.

Si analitzem això i veiem la realitat que nosaltres vivim, penso que és una idea meravellosa perquè nosaltres, a la nostra societat, ja estaríem pensant que els nens s’embruten, que ens van a posar la casa plena de fang, etcètera, és a dir, el que vol dir amb això, és que tots hem d’aprendre d’aquest mestre que dóna més importància a les experiències dels nens que a qualsevol altre cosa, per a ell, els nens són allò més important i la resta, no importa gens.

En quant al vaixell, m’agrada moltíssim el fet que tot ho han de fer els nens: cercar els materials, planificar-ho tot, fer-lo ells mateixos, és a dir, sense ajuda del mestre.

Si ens fixem, encara que a la classe un dels nens es comporti malament, quan els mestre el renya i el diu que no podrà gaudir del vaixell, tots els nens se solidaritzen i fins i tot el diuen al mestre que és una tasca que han fet ells tots sols i que no pot castigar al seu company sense gaudir de la tasca perquè és una cosa que han fet ells sense la seva ajuda, per tant, tots s’uneixen amb el nen per tal que aquest pugui gaudir amb tota la classe d’allò que han fet per ells mateixos.

En aquest moment, aquest mestre que em semblava tan autoritari, ara és quan em canvia l’opinió, perquè, quan els nens expliquen el que pensen, quan defenen al seu company, aquest mestre que em semblava de l’escola tradicional, és capaç de posar-se en la pel dels nens, empatitzar amb ells i escoltar-los, es deixa qüestionar les seves idees, etc, a la mateixa vegada que se’l veu la cara de satisfacció d’haver fet un bon treball amb aquests nens, perquè en definitiva, el que el cerca en ells, es que si pensen en els altres, podran dur una vida més justa i més solidària.

Per últim, a part de parlar del mestre, també vull dir que encara que tenen molts de llibres a la classe (d’aquesta manera si necessiten cercar qualsevol informació, la tenen al seu abast), el que utilitzen els nens són diaris on treballen no només continguts acadèmics (com per exemple desenvolupar capacitats lògic matemàtiques) sinó que també treballen valors, emocions, etc, és a dir, que amb els diaris desenvolupen les dues coses a la vegada: el pla acadèmic i el pla afectiu.

Com a conclusió meva, encara que al principi aquest mestre em va semblar autoritari, jo crec que és un exemple a seguir perquè aconsegueix que els nens desenvolupin un dels valors humans per excel•lència, als menys per a mi, que és : LA SOLIDARITAT.